Es recomana tenir una bona assegurança que cobreixi les eventualitats del viatge, incloent-hi la repatriació si fos necessària.

Caminar descalços és un risc, no només pels possibles traumatismes i ferides, sinó també perquè l’entrada d’alguns paràsits es produeix quan la pell entra en contacte amb terra contaminada. El calçat tancat és el que protegeix millor d’aquest tipus d’infeccions i és important triar el més lleuger. Recomanem utilitzar calçat de goma per caminar per l’aigua o nedar per les platjes on pugui existir qualsevol d’aquests perills.

Tothom està exposat a patir el “mal d’alçada” a partir de més de 2500m. Els símptomes són: mareig, mal de cap, insomni, cansament i/o nàusees. Es pot prevenir escalant gradualment i per etapes, hidratant-se adequadament i evitant la ingesta d’alcohol durant les primeres hores. En casos més greus (afectació pulmonar o cerebral) cal evacuar el malalt el més aviat possible a un centre assistencial. En ocasions, està indicat prendre medicació preventiva sota prescripció mèdica. Escalar fins a grans altures és un risc per a les persones amb problemes cardíacs i/o pulmonars.

Els dos factors poden ser motiu de gran cansament i extenuació a causa de la pèrdua d’aigua i sals amb la suor i la respiració. Beure líquids pot prevenir aquestes circumstàncies, sobretot en el període d’aclimatació. És aconsellable portar roba d’abric per prevenir canvis bruscos de temperatura. L‘aire condicionat dels hotels produeix el mateix efecte.

No és recomanable tocar, jugar, somriure, ensenyar les dents o donar menjar a animals mamífers (gossos, micos, ratpenats, etc…).Tots els mamífers poden contagiar per mitjà de la seva mossegada bacteris i en cas d’estar infectats amb la ràbia, poden transmetre el virus de la ràbia a través de la saliva.

 

En cas de ser mossegat o esgarrapat per un d’aquests animals, netejar bé la ferida amb aigua i sabó. Un cop desinfectada, acudir el més aviat possible a un centre sanitari per valorar la necessitat d’administrar la vacuna de la ràbia.

 

Tot i tenir les 3 dosis de vacuna de la ràbia és important realitzar bé la neteja de la ferida i ser valorat en un centre sanitari per la necessitat de dosí extra de vacuna.

En primer lloc aplicar el fotoprotector, quan aquest s’absorbeixi aleshores aplicar el repel·lent. Repetir aquesta mateixa acció en cas de necessitat de tornar a aplicar el fotoprotector i el repel·lent.

 

Recordi que per eliminar el repel·lent és necessari netejar la pell amb aigua i sabó.

 

Es possible que el repel·lent disminueixi la protecció del fotoprotector i per tant, sigui necessari aplicar-lo més regularment.

• Què és el virus Zika i quins símptomes té?

El virus zika es transmet mitjançant la picada de mosquits del gènere Aedes. Aquets mosquits piquen durant el dia, també a zones urbanes. El període d’incubació és curt (7-12 dies) des de la picada del mosquit, i la infecció pot no donar símptomes en una elevada proporció de casos (75-80%) o produir un quadre clínic auto limitat similar al d’altres virus com el dengue o el chikungunya (febre, erupció cutània, enrogiment ocular, dolors musculars i/o articulars, i mal de cap).

 

• A part de la picada de mosquit aedes és possible que el virus del zika es transmeti per altres vies?

Transmissió sexual: El virus zika ha sigut detectat al semen d’individus mesos després de la infecció. En dones s’ha demostrat que existeix virus en el moc cervical durant dies, inclús setmanes. Per tant, es recomana l’ús del preservatiu en els mesos posteriors a un viatge.

Transmissió vertical: s’ha demostrat que existeix transmissió del virus de la dona embarassada al fetus en desenvolupament i això pot tenir conseqüències com malformacions fetals sobretot neurològiques.

Transfusió sanguínia: potencialment sí, però els bancs de sang ja han pres mesures de control per evitar-’ho al nostre territori.

• En una parella que planeja un embaràs, quant de temps es recomenable esperar después d’un viatge?

En el cas que la dona hagi estat diagnosticada de infecció per zika o hagi viatjat a una zona de risc, la recomanació actual és esperar almenys 8 setmanes des de l’ inici dels símptomes o des de la tornada del viatge. En cas que I ‘home hagi viatjat i hagi o no hagi presentat símptomes, la recomanació seria esperar 6 mesos des de I ‘inici dels símptomes.

 

Quin tractament té la infecció?

No existeix un tractament específic. La infecció en general sol ser lleu, encara que en ocasions pot causar malformacions fetals i/o símptomes neurològics en adults.Únicament es recomanen mesures simptomàtiques com: repòs relatiu, beure suficients líquids i prendre antitèrmics en cas de febre (paracetamol). No existeix encara una vacuna contra el zika. Un cop exposats al virus, els individus desenvolupen l‘immunitat prolongada.

 

RECORDI

No es recomana viatjar a dones embarassades, o que planifiquen el seu embaràs, a zones de zika actiu. Si està embarassada o té intenció d’embaràs i viatja a un país amb zika, comuniqui-ho al seu ginecòleg o consulti-ho a un centre de Medicina Tropical a la tomada.

 

Quina és la recomanació per a gestants que planifiquen viatjar a països amb transmissions activa de Zika?

Els organismes sanitaris recomanen que les dones embarassades evitin viatjar a aquestes zones. Per a les embarassades que visquin o hagin de viatjar a les zones de risc és recomanable evitar les picades de mosquit.

 

Durant el dia utilitzar roba que cobreixi el cos (roba de màniga llarga) i aplicar-se de forma adequada repel·lents homologats que continguin IR3535 (220%), DEET (mínim 20% i fins 50%) o icaridina (> 20%). Aquests repel·lents d’insectes són eficaços i segurs durant la gestació i també durant la lactància materna.

El virus de la chikungunya es transmet per picada de mosquits del gènere Aedes spp, igual que el dengue, la distribució és també la mateixa. Els símptomes són similars al dengue però poden aparèixer més dolors articulars i durant més temps, encara que rarament causa complicacions. No hi ha vacuna ni tractament específic i per protegir-se s’han de realitzar mesures antimosquit.

Aconsellem que la roba que s’utilitzi sigui còmoda i fresca, utilitzant fibres naturals (lli i cotó) i de colors clars. Les fibres sintètiques i els colors foscos capten més la calor i atrauen més als mosquits.

L’exposició als raigs ultraviolats del sol pot produir lesions cutànies. Els viatgers han d’ajustar gradualment l’increment dels períodes d’exposició solar i adoptar mesures de protecció com són: l’ús de fotoprotectors SPF 50+. ulleres de sol i barrets.

Aquesta és la paraula que s’utilitza per anomenar el cansament provocat pels viatges intercontinentals en què la variació d’horaris és considerable. El trastorn més freqüent és el de la son. S’hauria de tenir en consideració en el moment de la reincorporació a la feina.

 

Recomanacions generals per evitar els efectes del jet-lag: hidratar-se adequadament, adaptar-se el més aviat possible a I’ horari d’àpats i de son de destí. Evitar prendre begudes estimulants i/o alcohol fins que estigui adaptat por evitar excessiva alerta o excessiva somnolència.

Per evitar problemes circulatoris en els viatges prolongats en avió, és important prendre aigua en abundància i fer exercici amb les cames cada dues o tres hores. Surti a passejar pel passadís de l‘avió quan sigui possible. Els seients del passadís faciliten la mobilitat.

 

Sentat en el seu seient:

1) Mogui els turmells de dalt a baix, cap als costats I fent cercles.

2) Ajunti les cames posi els peus de puntetes, aguanti uns segons i torni a la posició inicial.

En moltes zones del tròpic existeix risc de esquistosomiasis. Els rius i llacs acullen un tipus de paràsit que pot penetrar a través de la pell sana quan ens banyem o introduïm els peus o les mans a l‘aigua dolça. Abans d’emprendre el vilatge hauria de consultar si els rius i llacs del país de destí presenten a les seves aigües aquest paràsit (bilharzia o esquistosoma).

 

No existeix risc d’esquistosomiasis al banyar-se a aigua salada, encara que si que existeixen altres riscos com infeccions bacterianes o picades d’animals.

1. Prevenir la diarrea

 

• • • • • • Cuidar la higiene personal (rentar-se les mans abans dels àpats, rentar-se les dents amb aigua mineral, no empassar aigua de la dutxa).
          • Evitar amanides i menjar no cuinat. La carn i el peix han de consumir-se o fregits o cuinats, i han de rebutjar-se les formes crues (tractades amb llimona, sal i/o fumades).
          • La fruita és millor consumir-la sencera, ¡ pelar-la un mateix amb les mans netes.
          • Consumir sempre begudes embotellades. Aconsellem que les ampolles s’obrin davant del consumidor. Evitar glaçons de gel, gelats artesanals, amanides ¡ sucs de fruites.
          • Sí creu que no serà possible trobar aigua o begudes embotellades durant el seu viatge, asseguri’s de portar pastilles o gotes per potabilitzar l’aigua.

2. Com actuar davant d’una diarrea

Davant de qualsevol diarrea és molt important garantir una bona hidratació. Begui líquids abundantment, utilitzi begudes isotòniques o aigua amb sals de rehidratació oral o sèrum oral. Han de seguir una dieta astringent (arròs, pastanaga, plàtans…).

 

De forma puntual pot tallar la diarrea amb fàrmacs com:

– El racecadotrilo 100 mgrs: 1 cap/8 h.

– Loperamida 2 mg: 2 comprimits després de la primera deposició i 1 comprimit cada 8-12 h amb posterioritat.

 

Aquests fàrmacs es poden comprar a la farmàcia sense recepta.

Si la diarrea continua després de 48 hores hauria de consultar a un metge.

ATENCIÓ, si la diarrea dóna febre o si apareix sang o moc a les femtes NO PRENGUI CAP MEDICAMENT per tallar la diarrea i acudeixi a un centre sanitari el més aviat possible.

Què és?

La malària o paludisme és una malaltia transmesa pels mosquits. El responsable és un paràsit anomenat Plasmòdium és endèmica en molts dels països visitats per milions de turistes. Quan una persona s’infecta per aquest paràsit presenta un quadre de febre, calfreds, mal de cap i sensació de cansament. En alguns casos pot arribar a ser mortal.

 

• • • • • • Plasmòdium

Existeixen cinc tipus diferents de Plasmòdium que poden afectar a l’home: P. Falciparum, P. Vivax, P.ovale, P.malariae y P- knowlesi.

El fet d’haver passat la malaltia no evita que es pugui tornar a passar.

 

• • • • • • Període d’Incubació

Des de que ens pica el mosquit infectat fins l’aparició dels símptomes poden passar de 7 dies a mesos depenent del Plasmòdium involucrat.

 

• • • • • • Mosquit

Els mosquits que poden transmetre la malària són les femelles del mosquit del gènere Anopheles. Aquests mosquits tenen hàbits nocturns d’alimentació, és a dir, piquen des de que cau el sol fins l’alba.

 

• • • • • • Prevenció

Com encara no existeix una vacuna comercialitzada per a la malària, la prevenció d’aquesta malaltia es basa en 2 pilars:

• • • • • 1. Prevenció de la picada de mosquits. El primer punt important en la prevenció de la Malaria és evitar les picades d’aquests insectes des de que cau el sol fins l’alba.

Com fer-ho?

• • • • • 1. Cobrir-se les zones del cos exposades als mosquits amb: pantalons Ilargs, camises de mániga llarga i mitjons.
          2. Evitar l’ús de roba de tons foscos ¡a que atrauen als mosquits.
          3. Aplicar-se repel·lents cutanis en zones sense roba (coll, braços, cames…). Utilitzar repel·lents amb base de IR3535 com a mínim de 30% per a protegir-se de Malària, DEET de com a mínim 20% fins a 50%, Icaridina mínim 20%, i PMD de com a mínim 30%.

Com aplicar el repel·lent d’insectes?

• • • • • • Utilitzar un repel·lent homologat per a zona tropical
          • Apliqui el repel·lent amb la periodicitat indicada a l‘envàs.
          • No aplicar els repel·lents amb spray directament a la cara. Posi’s a les mans i apliqui posteriorment al coll, orelles, braces… .
          • Després d’aplicar el repel·lent renti’s les mans.
          • No deixar els repel·lents a l’albast dels nens.

 

• • • • • 1. Dormir sempre a la zona de risc sota mosquiteres (preferiblement impregnades) o a habitacions amb aire condicionat.

Evitar les picades de mosquits sobretot de la posta a la sortida del sol

• • • • • 2. Profilaxi antipalúdica:

Únicament s’utilitza 3 zones d’alt risc de malària greu. Aquesta mesura consisteix en la presa de medicaments contra la malària amb diferent periodicitat (n’hi ha que es prenen cada día o setmanalment) per a impedir que es desenvolupi la malària després de ser picats per mosquits infectats.

 

L’elecció de la profilaxi dependrà del país visitat i inclús de la zona visitada del tipus i duració del viatge i de la situació personal del viatger (malalties prèvies, edat, medicació, embaràs, etc….. ). Després de la visita amb el personal sanitari del centre li recomanarem l’opció de la profilaxi que millor s’adapti a les característiques del seu viatge.

 

RECORDI: Si durant el viatge o a la tornada (encara que estigui prenent medicació preventiva per a la malària) presenta febre, mal de cap, diarrees. lesiones a la pell o qualsevol altre símptoma ha d‘acudir el més aviat possible al Servei de Medicina Tropical i Salud Internacional.

EI dengue és una malaltia vírica transmesa per mosquits. La malaltia cursa amb febre, dolors musculars i articulars, mal de cap, erupció cutània i en una minoria de casos es pot associar a manifestacions hemorràgiques (dengue greu). La duració del dengue no complicat és de més o menys una setmana.

 

• • • • • • Virus del dengue

El virus del dengue pertany a la família Flavivirus i se’n coneixen 4 serotips diferents (1,2,3,4). La infecció per un serotip confereix immunitat de per vida enfront a aquell serotip però no enfront als altres. Per tant, podem passar la malaltia més d’una vegada.

 

• • • • • • Mosquit

Els mosquits transmissors (Aedes aegypti i A. albopíctus o mosquit tigre) piquen durant el dia

 

• • • • • • Període d’Incubació

Entre 3 i 11 dies.

• • • • • • Prevenció

No existeix vacuna comercialitzada contra el dengue. Només es pot prevenir evitant les picades dels mosquits durant el dia. Cobrir-se les zones del cos exposades als mosquits amb pantalons llargs, camises de màniga llarga i mitjons.

• • • • • • Evitar l’ús de roba de tons foscos perquè atrauen als mosquits.
          • Aplicar-se repel·lent cutánis 3 zones sense roba (coll, braços, cames…). Utilitzar repel·lents amb base de IR3535 com a mínim del 30%, DEET com mínim del 20% fins a 50%, Icaridina mínim 20%, i PMD.
          • Apliqui el repel·lent amb la periodicitat indicada a I ‘envàs.
          • No aplicar els repel·lents amb spray directament a la cara. Apliqui’l a les mans i apliqui posteriorment al coll, orelles, braços…
          • Després d’aplicar el repel·lent renti’s les mans.
          • No deixar els repel·lents a l‘abast dels nens.

Dengue greu

Es poc freqüent. Relacionat amb l’existència d’infeccions prèvies de dengue.

• • • • • • Tractament

No existeix cap tractament específic contra el dengue. En els casos de dengue simple o no complicat, es poden administrar antipirètics com el Paracetamol. Es recomana EVITAR PRENDRE ASPIRINA o altres medicaments amb Salicilats (poden afavorir les manifestacions hemorràgiques). En cas de dengue greu, és necessari tractament hospitalari.

Les dues malalties són de distribució mundial i no són especifiques del tròpic, encara que en algun d’aquests països tenen una extensió ¡ una importància considerable.

 

Com podem contagiar-nos?

S’ha de tenir en compte els mecanismes de transmissió per a evitar el risc de contagi:

• • • • • •    A través de relacions sexuals.
          •    A través de transfusions sanguínees.
          •    A través de la utilizació d’instruments contaminats (injeccions, escarificacions, agulles d’acupuntura, navalles d’ afeitar, agulles de tatuar…).

Es aconsellable evitar riscos innecessaris.

En cas que hagi de posar-se una injecció, és molt més segura la utilització de xeringues y agulles d’un sol ús. En el extrany cas que s’hagi de fer una transfusió sanguínia, i sempre que això sigui possible, es soI·Iicitarà el trasllat a grans ciutats o a la capital.

 

En qualsevol cas, s’ha d’exigir educadament que la sang que s’ha d’utilitzar hagi passat el control d’ aquestes dues malalties.

 

Es recomana l’ús de preservatius en cas de relacions sexuals.